Hola Jose, te envio la lectura de Lisístrata LISÍSTRATA Lisístrata és una heroïna atípica en alguns aspectes. Ja d’entrada el seu seny, la seva autoritat moral la defineixen com un personatge oposat a Diceòpolis o Trigeu. Lisístrata lluita a favor de tot allò que considera just i que legítimament li pertany. En aquesta comèdia, malgrat que són dones, tenen autoritat suficient per fer recapacitar tota la societat i arribar a la reconciliació final. Ella només vol impedir la guerra a base d’una vaga de sexe, ja que pensen que l’home cedirà si no en tenen. Aquí va una escena entre Mirrina i el seu home Cinèsias (Lisístrata surt de l’Acròpolis i albira un home que s’acosta) Lisístrata – Ep, noies, veniu aquí, ràpid Una Dona – què passa digues, què són aquests crits? Lisístrata – Un home! Veig un home que se’ns atansa com un foll...presa dels estímuls d’Afrodita! Oh, Sobirana protectora de Xipre. Ves erecte... vull dir directe pel camí que prens. Dona- On és aquest que s’acosta? Lisístrata- Al costat del temple de Cloe Dona- Sí, per Zeus, és allà, qui deu ser? Lisístrata- Mireu-lo, algú de vosaltres el coneix? Mirrina- Per Zeus, jo sí, és el meu marit, Cinèsias Lisístrata- Doncs bé, ara la teva feina serà rostir-lo a foc lent, anar-lo girant, ensarronar-lo, fer que el beses i no el beses, i cedir en tot, excepte en allò que sap la copa. Mirrina- No et preocupis, això és el que et faré. Lisístrata – Jo em quedaré al teu costat i t’ajudaré a engalipar-lo i a posar-lo ben calent. Marxeu! Cinèsias – Ai, pobre de mi, quins espasmes que tinc, quina tibantor, em tortura com un turment. Lisístrata – Qui és aquest que ja està dins el cos de guàrdia? Cinèsias – Jo Lisístrata – Un home? Cinèsias – ( Ensenyant l’erecció ) Un home, és evident Lisístrata – Doncs ja pots fotre el camp Cinèsias - I tu qui ets per fer-me fora? Lisístrata – La sentinella de dia Cinèsias – Pels déus, crida’m la Mirrina Lisístrata – Que et cridi la MIrrina ? i tu qui ets ? Cinèsias – El seu home Lisístrata – Benvingut. No és pas desconegut el teu nom entre les dones. La teva dona..... sempre et té a la boca. Quan agafa un ou, o una poma, diu.....: “ Tant de bo fos el meu Cinèsias “ Cinèsias – Pels déus ! Lisístrata – Sí, per Afrodita, i si surt el tema dels homes, la teva dona sempre diu que no hi ha ningú com el seu Cinèsias. Cinèsias – Crida-la ja UFFFFFFFFF Lisístrata – Què em donaràs a canvi? Cinèsias – ( Mostrant l’erecció ) Només tinc això si ho vols. T’ho ofereixo tot Lisístrata – Ara entro a cridar-la Cinèsias – Ràpid. No tinc cap goig a la vida des que ella va marxar. Em cau la casa al damunt. Tot sembla desert, i ja no conec cap plaer ni menjant a l’hora dels àpats, perquè vaig cremat Mirrina – Jo ja l’estimo ja, és ell que no es deixa estimar Cinèsias – Mirrineta, bombonet, baixa, per què m’ho fas això? Mirrina – No hi penso baixar Cinèsias – I si jo t’ho demano, Mirrina? Mirrina – Em fas sortir per a res, no em desitges Cinèsias – Que no et desitjo? Si ja n’estic consumit, de desig Mirrina – M’en vaig Cinèsias – No! Escolta el teu fillet. Au nen, crida la marona Nen – Marona, marona, marona Cinèsias – No et fa pena el teu fillet, brut com va i set dies sense mamar? Mirrina – I tant que me’n fa. Ës que te un pare que és un deixat Cinèsias – Baixa, fes-ho pel nen Mirrina – Haig de baixar. A veure què passa Cinèsias – Ara sembla que s’hagi tornat més jove, més desitjable. Això de posar-m’ho difícil i fer-se la interessant, encara la desitjo més. Mirrina – Petitó de la mare, i d’un pare nefast, vine que et faré un petó Cinèsias – Per què ho fas això traïdora, i fas cas a altres dones? A mi em fas patir i tu també. Mirrina – No em posis la ma al damunt ( magrejant-la ) Cinèsias – Fas que les nostres coses vagin de mal en pitjor Mirrina – Ara m’importen ben poc Cinèsias – Fa tant de temps que no acompleixes els rituals d’Afrodita..... No penses tornar? Mirrina – Jo? No, llevat que no signeu un armistici i atureu la guerra Cinèsias – Bé, ja ho farem, si sembla que ha de ser així Mirrina – bé , doncs ja tornaré capa casa, però de moment he jurat que no Cinèsias – Per què no et quedes amb mi i jaiem junts una estoneta ? Mirrina – Ni parlar-ne! Ara..... tampoc et diré pas que no t’estimo Cinèsias – M’estimes? Per què no vols jeure amb mi Mirrineta? Mirrina – No siguis ridícul, davant del nen ? Cinèsias – Emporta-te’l cap a casa. Guaita: el teu fillet ja no és cap obstacle. Per què no jeus amb mi? Mirrina – I on vols que ho fem això, desgraciat? Cinèsias – On? La cova de Pan, és un lloc xulo Mirrina – I com podria tornar pura al santuari? Cinèsias – Després de banyar-te a la clepsidra Mirrina – Així haig de trencar el jurament que he fet, desgraciat? Cinèsias – Que recaigui sobre mi! No t’hi capfiquis pel jurament Mirrina – Doncs vaig a buscar un catre Cinèsias – No cal, amb el terra n’hi ha prou Mirrina – Per Apol•lo, no permetré que jeguis al terra. Cinèsias – És evident que la dona m’estima Mirrina – Vés-te acomodant, que jo m’aniré despullant. Per cert..... haig de dur un matalàs Cinèsias – Quin matalàs ? A mi no me’n cal cap Mirrina – Per Àrtemis, sobre el catre, fora lleig Cinèsias – deixa’m fer-te un petó Mirrina – D’acord ( Fa com si li anés a fer i se’n va ) Cinèsias – Torna de seguida Mirrina – Mira el matalàs. Estira’t que em despullo. Per cert, d’allò..... No tens coixí Cinèsias – No el necessito pas per a res jo Mirrina – Però jo sí Cinèsias – Tinc la titola que sembla Heracles atipant-se. Mirrina – Alça’t. Ja ho tinc tot Cinèsias – Tot? Vine aquí tresoret Mirrina – Ja em descordo el cinyell. Però recorda, no m’enganyis amb allò de l’armistici Cinèsias – Que em mori si ho faig Mirrina – Però si no tenim flassada! Cinèsias – No en necessito, només vull follar Mirrina – No passis ànsia, ja ho faràs. Ara torno Cinèsias – Aquesta dona em matarà amb tot aquest parament Mirrina – Aixeca’t Cinèsias – ( assenyalant-se el penis ) Aquesta sí que se m’ha ben aixecat Mirrina – vols que et perfumi? Cinèsias – no , no cal Mirrina – Tant si vols com si no vols Cinèsias – Així es vessés tot el perfum Mirrina – Va para la mà. Ungeix-te Cinèsias – Ecs, no és gens agradable. L’aroma no incita, més aviat destrempa Mirrina – Ai que en sóc de ximple, he agafat perfum de Rodes Cinèsias – Bé deixa’l estar endimoniada Mirrina – Deixa de fer elboig Cinèsias – Tant de bo hagi patit una mort terrible el primer que va destil•lar perfum Mirrina – Agafa aquest flascó Cinèsias – Però si ja en tinc un altre. Va maleïda, jeu d’una vegada i no em duguis res més Mirrina – Ara mateix, ja em descalço. Però..... votaràs perquè es faci la pau, estimat ? Cinèsias- M’ho pensaré... Aquesta dona m’ha mort, a acabat amb mi. Ara m’ha deixat tot això ben encetat. Ai, que serà pobre de mi? A qui em tiraré ara, que he estat enganyat per la més maca de totes’ com podré alleujar aquesta ? s’assenyala el penis ) .